Els nostres Retalls d'Història recullen els continguts de les xerrades que es fan mensualment i que són obertes a tothom que hi vulgui participar. Per veure tot el que hem publicat fins ara i els contiguts de el seu fes click aquí!

Si vols rebre "Retalls d'Història", i així ajudar-nos a difondre la història del barri, fes-te subscriptor per només 12 € anuals.

​

L'Abans del Poble-sec i la Font de la Guatlla és un recull gràfic que inclou imatges des del 1857 al 1979. Aquest volum és una obra realitzada per membres del Centre de Recerca Històrica del Poble-sec (CERHISEC), Cayetana Gomis, Josep Guzmán, Aaron López i M. Gloria Sánchez. Està emmarcada en la col·lecció L’Abans i és editada per l’editorial Efadós amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona-Districte de Sants-Montjuïc. 

Poble-sec desaparegut us proposa un recorregut fotogràfic per aquell univers que ja no hi és amb l’objectiu d’entendre millor els nostres dies. Al costat de les imatges hi trobareu pinzellades històriques que us permetran viatjar des de l’edat mitjana fins a l’època contemporània. Obriu-lo i tafanegeu. Passegeu pels carrers i escruteu-ne fins a l’últim racó.

Aquest volum de la col·lecció La Catalunya Desapareguda de l'editorial Efadós ha estat escrita per Josep Guzmán, membre del CERHISEC, i l'Arnau López.

El grup de recerca de la Guerra Civil ha publicat el llibre EL POBLE-SEC (1936-1939), Un barri en guerra. Aquest llibre pretén ser justament una aproximació històrica als fets viscuts al Poble-sec, des de l'esclat del conflicte armat fins a la seva immediata postguerra, és un estudi que abasta tot el període i que té en compte els diversos fets que van commoure a tot el seu veïnat.

Per altra banda, conjuntament amb la Parròquia de la Mare de Déu de Lurdes, Josep Fabra, membre del CERHISEC, han publicat Lurdes: la parròquia de la França Xica (1867-1991). Situada al carrer de Font Honrada, en una barriada del Poble-sec històricamente coneguda com la França Xica, aquesta parròquia ha destacat en la seva llarga història per dos tres singulars i recurrents: la veneració de la Mare de Déu de Lurdes i la violència de què ha esta víctima en èpoques de revoltes obreres i anteclericals.

El nostre company Aaron López ha publicat el monogràfic El cementiri jueu de Montjuïc (Barcelona), historiografia i arqueologia, arrel de l'èxit que va tenir la seva xerrada sobre aquest tema.

Molt probablement el topònim prové del fet que a la muntanya de Montjuïc els ciutadans hebreus de Barcelona posseïen un nombre important de propietats, la major part, rústiques. Les primeres notícies textuals existents d’època medieval de la muntanya de Montjuïc, i que la citen com a Monsjudeigus, corresponen a un document de l’any 879. 

La darrera setmana de juliol del 1909 va esclatar a Barcelona una revolta popular que ha passat a la història com la "Setmana Tràgica" i que es va estendre a moltes altres localitats catalanes.

Els Grups de Recerca Local de Barcelona dels diferents districtes de la ciutat de Barcelona, en col·laboració amb d'altres entitats culturals, van impulsar tota una sèrie d'actes per a  commemorar el centenari de la Setmana Tràgica, així com la edició d'aquest llibre.